Aquestes són les fites que hem assolit durant el darrer mandat:
Un nou model de finançament i un impuls històric als recursos
Des del primer moment, al juny de 2021, iniciàrem converses amb el Govern de les Illes Balears (GOIB) per establir un contracte-programa que garantís un marc estable de finançament per a la UIB. Després de dos anys de negociacions, el 16 d’octubre de 2023 signàrem un acord que fixa un model de finançament per al període 2023-2026. Aquest acord ha suposat un increment històric (51,8%) de la transferència nominativa, passant de 78,8 milions d’euros el 2021 a 119,6 milions el 2025. Aquest augment ha fet possible un impuls transformador a la consolidació del talent i la millora de la qualitat acadèmica, sense precedents a la nostra Universitat.
El pressupost de la UIB ha experimentat un creixement del 76,5%, passant dels 114,5 milions d’euros el 2021 als 202,1 milions el 2025. Aquest augment prové tant de l’increment de la transferència nominativa com del creixement dels fons captats competitivament.
En recerca, els ingressos s’han multiplicat per sis, passant d’una mitjana de 6 milions d’euros per trienni a més de 37 milions per al període 2022-2024. A més, s’han obtingut 57,2 milions d’euros en convocatòries competitives (fons MRR, Impost de Turisme Sostenible, REIB) que estan permetent, no només millorar la qualitat de la docència, la recerca i la transferència del coneixement, sinó també modernitzar el campus i transformar-lo en un model internacional de sostenibilitat i eficiència.
Impuls al talent i a les persones
Les persones i el talent que acumulen són l’actiu més important de qualsevol institució. Per això, hem dut a terme una política de captació i retenció de talent, anticipant-nos en alguns aspectes a la LOSU. Totes les places de PDI doctor i de personal investigador es publiquen a EURAXESS, assegurant els principis d’obertura, transparència i mèrit. Els barems per a la selecció de professors ajudants doctors (PAD), professors en formació (predoc) i professors associats han estat reformulats substancialment, amb un resultat directe: la mitjana de candidats per plaça convocada ha passat d’1 a 8,9 (PDI) i d’1 a 4 (personal investigador).
S’han creat 138 noves places de professorat a temps complet (89 permanents i 49 no permanents: PAD i predoc), i s’han realitzat 146 estabilitzacions de professors contractats doctors interins a professors titulars laborals (TL) o titulars d’universitat (TU), 39 promocions de TU a Catedràtic d’Universitat (CU), 51 de PAD a TU o TL, i 31 de predoc a PAD. El percentatge de professors associats ha baixat del 65,6% (2021) al 29,4% (2024).
Anàlogament, la contractació de personal investigador ha crescut un 70% en aquest mandat, i s’ha aprovat la primera taula salarial per aquest personal, amb els complements de competitivitat o els ajuts a la instal·lació. Per primera vegada, el personal investigador ha vist reconegut el seu dret als increments salarials del sector públic i als triennis. Tot plegat, ha suposat un impuls a la dignificació de la carrera acadèmica des de les primeres etapes, i a la millora de la competitivitat institucional, en coherència amb els estàndards europeus HRS4R.
També s’ha implantat un Pla d’acollida per al PDI nouvingut i un Pla de formació renovat. S’han acordat complements salarials amb el Govern per a PAD i predoc, per compensar l’elevat cost de vida.
Pel que fa al personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis (PTGAS), s’ha passat de 615 efectius (2021) a 688 (2024). Destaquen els increments en els subgrups A1 (de 67 a 86, +28,4%) i A2 (de 82 a 113, +37,8%) i la reducció dels nivells més baixos.
S’ha consolidat la carrera professional amb el 100% del seu finançament i s’han completat els processos d’estabilització previstos per la Llei 20/2021, de 28 de desembre. També s’ha començat a implementar la carrera horitzontal.
Un informe tècnic extern ha permès disposar d’una descripció detallada dels serveis i llocs de treball, que farà possible elaborar una nova RLT, basada en les necessitats reals de l’administració.
Compromís amb els estudiants
Hem treballat colze a colze amb el Consell d’Estudiants, promovent la seva participació institucional, inclosos el Consell de Govern i el Consell Social. Des del curs 2023-2024, amb el suport del Govern, la UIB garanteix la gratuïtat de la matrícula per als estudiants procedents d’entorns familiars amb rendes baixes, i hem ampliat substancialment els ajuts per causes sobrevingudes.
S’ha iniciat una remodelació d’espais per fomentar el treball en grup i la convivència. Hem reduït les ràtios (de 83 a 70 en grups grans i de 36 a 25 en grups mitjans), i hem creat noves titulacions de grau i màster (veure més avall).
Una nova etapa en la docència
El curs 2024-2025 s’han implantat dos nous graus: Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, i Farmàcia. També, al llarg del present mandat, s’han ampliat les places de Medicina i Infermeria, implantat el grau d’Enginyeria Informàtica a Menorca i Eivissa, i el doble grau d’Educació Infantil i Primària. Cal destacar que, des de la posada en marxa del grau de Medicina el curs 2017-2018, no s’havia creat cap nova titulació de grau.
La UIB ofereix per primer cop Màsters Erasmus Mundus (1). S’han implantat 3 màsters nous (2) i està previst que properament se n’implantin 3 més (3), alhora que n’hi ha 2 en procés de verificació (4); així s’ha passat de 33 (2021-2022) a 40 màsters (2025-2026), amb previsió de 42 el 2026-2027 (+27%). Tota la docència de màster s’ha inclòs en els crèdits finançats als departaments, la qual cosa facilita el manteniment de l’optativitat i l’adaptació a la normativa estatal (RD 822/2021 i RD 576/2023).
S’han invertit 350.000 € en modernització d’aules d’informàtica i de videoconferència, i s’ha desenvolupat un programari per a l’assignació docent de cada professor, que permet el càlcul automàtic de la seva capacitat i d’una part important de l’elaboració dels POA, dotant, per primera vegada, de transparència a tot el sistema.
S’ha reforçat la gestió acadèmica amb un vicedegà addicional a cada centre, i alhora, hem reduït les ràtios d’alumnes per grup, passant de 83 a 70 en els grups grans i de 36 a 25 en els grups mitjans, amb un impacte directe en la qualitat de l’ensenyament i l’atenció als estudiants.
També s’ha iniciat el disseny del Sistema d’Assegurament Intern de la Qualitat per tal d’implantar el programa AUDIT per l’acreditació dels centres docents de la UIB i les seves titulacions.
Formació al llarg de la vida
En l’apartat de formació permanent s’inclouen els títols propis, i és obligat destacar les fites assolides al llarg d’aquest període, que han suposat una veritable redefinició d’aquest tipus de formació:
El 2023 es va crear UIBIdiomes, un centre que gestiona i coordina l’oferta formativa en idiomes, i que ha suposat un augment notable de cursos (especialment de català i anglès) i de proves lliures d’acreditació.
S’ha aprovat un nou Acord Normatiu per a regular els estudis propis i la formació permanent d’acord amb el que disposen el RD 822/2021 i la LOSU, i s’ha creat una Comissió d’Assegurament de la Qualitat dels Estudis Propis. L’oferta de títols propis s’ha consolidat i ampliat (5), tot plegat fa que l’alumnat de formació permanent hagi crescut un 217% (de 1.200 a 3.800), això sense comptar els estudis de la UOM. I escau de destacar que, des de 2022, la UIB forma part, de la junta directiva de RUEPEP (6).
S’ha posat en marxa el Pla Microcreds, finançat amb fons europeus, gràcies al qual 1.586 persones podran acreditar competències sol·licitades per empreses, institucions i col·legis professionals.
Internacionalització
La UIB s’ha incorporat a l’aliança europea d’universitats EUNICoast, liderada per la Universitat de Le Havre (França) i que agrupa tretze universitats estratègicament ubicades en illes i ciutats portuàries arreu d’Europa, compromeses a desenvolupar solucions innovadores per als reptes que afronten les comunitats marítimes i costaneres, des de la sostenibilitat fins a la gestió de recursos naturals i el turisme.
Aquesta aliança ha de servir com un potent catalitzador per al desenvolupament de models educatius innovadors i sostenibles i la promoció de la mobilitat estudiantil i acadèmica.
Recerca i transferència del coneixement
La recerca ha viscut un salt endavant: 600% d’increment de fons competitius captats, la qual cosa ha permès duplicar la dotació del Programa de Foment de la Recerca i la Innovació, i introduir programes com Investiga@UIB o #atraUIB. Això ha estat possible en gran mesura gràcies a la transformació de l’OSR en l’actual Àrea d’Investigació (2022), que inclou l’Oficina de Projectes Europeus i la Unitat de Divulgació i Cultura Científica, que ha impulsat activitats emblemàtiques com ara Naukas Palma, la Nit Europea de la Recerca o Ciència a Tot Tren.
Hem creat l’Àrea de Suport Experimental i Serveis Cientificotècnics (ASESC) com a estructura d’impuls i suport de la recerca experimental. L’ASESC, articula els grans equipaments científics i el personal tècnic de suport experimental, i també integra centres de suport especialitzat en àmbits estratègics com les tecnologies de la informació geogràfica, la supercomputació, la biodiversitat o els riscos naturals.
Hem modificat el catàleg d’estructures de recerca, innovació i transferència, per tal de dotar la UIB d’un instrument per reconèixer, ordenar i projectar la seva activitat científica d’una manera versàtil, que promou la interdisciplinarietat i que, per primera vegada, estableix un sistema de finançament basal que en reforça la sostenibilitat i competitivitat. En aquest àmbit cal esmentar la creació de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial de Balears (IAIB), consolidant la posició de la UIB en aquest camp estratègic.
La UIB destaca per l’alta rellevància i visibilitat internacional de la seva recerca, situant-se de manera sostinguda entre les primeres universitats de l’Estat en impacte científic i col·laboració internacional. Cal esmentar l’obtenció de tres ERC Grants (fins 2022 no en teníem cap). En coherència amb aquesta voluntat d’alineació amb els estàndards internacionals, la UIB s’ha adherit als principis de COARA (7) i DORA (8), apostant per una recerca oberta, accessible, responsable i amb una avaluació més justa.
Després de 13 anys, s’ha inaugurat el Complex Balear de Recerca (curs 2023-2024), una estructura de 10.000 m2 al Parc Bit, dels quals la UIB en té cedits un 60%, que acullen més de 150 investigadors i tècnics.
La Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears (FUEIB) és l’instrument facilitador de la transferència del coneixement al teixit empresarial. A Al llarg del present mandat, ha esdevingut mitjà propi del Govern i del Consell de Mallorca i, només el 2024 ha arribat als 9,8 milions d’euros (+75% respecte de 2023) d’ingressos per serveis d’innovació i transferència.
S’han posat en marxa (2022) programes com UIBEmprèn, per impulsar empreses emergents (start-ups) dins tota la comunitat universitària; i Innova UIB-Pimes, amb dos subprogrames Espai Valida i Espai Accelera. L’espai VALIDA, dirigit al PDI i al PTGAS de la UIB, està enfocat a la maduració de projectes d’R+D mitjançant proves de concepte; mentre que l’espai ACCELERA, s’adreça a Pimes de les Illes Balears que vulguin impulsar projectes d’R+D empresarial mitjançant la col·laboració amb la UIB.
Cultura, UOM i territori
S’han ampliat les activitats culturals i acadèmiques a totes les illes, incrementant-ne l’abast territorial, i s’ha incentivat la participació estudiantil amb accions com el Passaport Cultural, alhora que s’ha fomentat activament la col·laboració amb institucions com el Conservatori Superior de Música, el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, la Fundació Juan March, l’Institut Dante, i iniciatives privades com Open House, MajorDocs o Fonart, entre d’altres; i amb la companyia “Produccions de Ferro” per a l’Aula de Teatre de la UIB, així com el suport al Cineclub Universitari.
S’ha donat un nou impuls a la Coral i l’Orquestra de la UIB, amb més recursos, una direcció renovada (a través d’un concurs-oposició) i l’increment dels concerts a les quatre illes i altres localitats de l’Estat.
La UOM ha viscut en aquest període un creixement del 73% d’alumnat, la creació de 4 nous diplomes d’especialització, la participació en projectes Erasmus+ (9), i la posada en marxa de l’activitat Tertúlies amb un expert (2023).
S’ha iniciat el procés per a l’acreditació de la UOM com a centre per a l’intercanvi d’estudiants, PTGAS i PDI, dins el programa Erasmus+ KA120ADU d’Educació per a Persones Adultes, alhora que s’ha integrat en organismes com l’Observatori de Persones Majors de l’IMAS, l’Associació d’Educació d’Adults de Menorca i l’Associació Estatal de Programes Universitaris de Majors (AEPUM), de la junta directiva de la qual n’és vocal el director de la UOM, i s’ha dut a terme la primera trobada conjunta d’alumnes de la UOM de les Illes.
Totes aquestes iniciatives han reforçat la projecció cultural de la UIB i la seva aposta per l’educació permanent i la inclusió de les persones majors en la vida universitària.
Modernització i sostenibilitat
S’han reorganitzat nombrosos serveis i se n’han creat de nous amb l’objectiu d’optimitzar l’eficiència. Entre ells, cal destacar la creació del Servei d’Aplicacions i Serveis TIC (SASTIC) i del Servei d’Infraestructures TIC (SITIC), que junts conformen l’Àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Aquests serveis gestionen i executen la cartera de projectes TIC de la UIB seguint les directrius de la Comissió de Seguiment i Planificació.
Des del SASTIC i el SITIC s’ha impulsat significativament l’automatització de tasques que abans es feien manualment i el desenvolupament de noves aplicacions, com la d’assignació docent esmentada anteriorment. Sota el lideratge de Secretaria General, s’ha donat una gran passa endavant en l’administració electrònica. Aquestes millores han agilitat processos i reduït dràsticament els errors inherents a la gestió manual.
L’Àrea de Biblioteca, Documentació i Arxiu s’ha estructurat en dos serveis: el Servei de Biblioteca i el de Documentació i Arxiu. Aquesta distinció organitzativa afavoreix una gestió més eficient i especialitzada dels recursos bibliotecaris i documentals, reforça el suport directe a la recerca i a la docència, i impulsa projectes estratègics com la digitalització del patrimoni científic i institucional de la Universitat.
D’altra banda, la creació del Departament d’Economia i Projectes Institucionals i la centralització de la gestió econòmica, juntament amb la implantació d’un nou programari de gestió econòmica, han permès la posada en marxa de la comptabilitat analítica. Aquesta mesura, inicialment una exigència del contracte-programa, ha esdevingut també un requisit de la LOSU.
Hem dissenyat i iniciat l’execució d’una estratègia de transició ecològica que transformarà el campus en un model internacional de sostenibilitat i eficiència. Aquest pla s’estructura al voltant de 4 eixos: eficiència energètica (renovació de l’enllumenat, rehabilitació dels edificis: millores en accessibilitat, aïllament i climatització); energia renovable i autosuficiència (sistemes de generació i emmagatzematge d’energia solar fotovoltaica i ampliació de la xarxa de districte d’energia tèrmica); renaturalització (corredor verd, repoblació d’espècies vegetals i desenvolupament d’horts urbans); i mobilitat sostenible (Bici-Palma al campus, amb 6 estacions i 84 bicicletes elèctriques, substitució de la flota de vehicles per models elèctrics i altres iniciatives).
A més, s’ha planificat i obtingut finançament per a noves infraestructures estratègiques, com ara el nou Edifici de Ciències, l’ampliació de la Seu de Menorca i la nova Residència d’estudiants. I hem aconseguit també que altres infraestructures importants, com ara la Biblioteca central, siguin contemplades en el Pla d’infraestructures educatives del Govern de les Illes Balears.
Tot el finançament per a aquestes actuacions s’ha obtingut a través de fons competitius, incloent el Pla d’Inversions per a la Transició Energètica de les Illes Balears (PITEIB) i el Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics (PIREP), finançats amb fons Next Generation del PRTR; l’Impost de Turisme Sostenible i del Factor d’Insularitat del REIB.
Una mirada estratègica al futur
El juliol de 2023, el Consell de Govern aprovà el Pla Estratègic 2023-2027 de la UIB, fruit d’un procés participatiu iniciat el 2022. Articulat en 45 objectius dissenyats al voltant de 8 eixos estratègics (4 eixos clau: docència, recerca, transferència i cultura, i gestió; i 4 eixos transversals: compromís social, projecció institucional, innovació i digitalització, i bon govern i recursos humans), el Pla orienta totes les accions desenvolupades.
Tots aquests assoliments s’han fet realitat gràcies a l’esforç col·lectiu i a la convicció que la UIB ha d’avançar al servei de les persones i del territori. Gràcies per fer-ho possible.
(1) Joint Master Degree Programmes en “Engineering of Data-Intensive Intelligent Software Systems” i “Health and Wellbeing Across the Lifespan”
(2) Edificació i rehabilitació arquitectònica, Investigació en ciències de l’activitat física i l’esport i Odontologia
(3) Treball social a l’àmbit sanitari, Protecció radiològica ambiental i Salut global. Tots 3 interuniversitaris.
(4) Estudis Mediterranis. Patrimoni Cultural, Història i Art: Perspectives Integrades i Estudis i gestió d’ecosistemes terrestres enfront del canvi climàtic
(5) Alguns amb més de 20 edicions. A més de 9 màsters de formació permanent nous i els cursos d’idiomes, destaquen les primeres 25 Microcredencials impartides
(6) Red Universitaria de Estudios de Postgrado y Educación Permanente
(7) Coalició per a l’Avanç de l’Avaluació de la Recerca
(8) Declaració de San Francisco sobre l’Avaluació de la Recerca
(9) Erasmus+ “Dali-Data Literary for Citizenship”